Els
bons acaben bé i recompensats amb molts diners per una llarga vida
de probresa i misèria. Per què? “Jamal el Señor está contigo”
diu la noia maca de la pel·lícula durant el comodí de la trucada.
Però quin senyor? La religió catòlica té l'aforisme: “Benaurats
siguin els pobres perquè d'ells serà el regne dels cels”. O
potser el karma, un principi còsmic de la religió hinduista que
gestiona i equilibra la fortuna, el bé i el mal, i tard o d'hora
compensa la injustícia.
El protagonista
guanya els cincuanta milions, acaba amb la noia i el dolent mafiós
mor a mans del germà d'en Jamal rodejat pels diners que li ha robat.
Llavors la Índia sencera celebra ballant aquest triomf i així es
banalitza la situació de la Índia que se'ns ha mostrat. La
pel·lícula, doncs, no fa una crítica sobre les desigualtats
socials en aquest país, ni pretén fer una reflexió sobre les
dificultats dels indis per tirar endavant. Tan sols reflexa d'una
forma efectista i manipuladora situacions dramàtiques que
estereotipen una determinada visió de la Índia pobre, injusta i
exòtica (palaus, música, etc.). En són exemples els nens cecs, en
Jamal penjat com un Crist torturat per la policia corrupte o
l'assassinat de la mare amb un cop al cap. La ficció mai reflexa del tot la realitat, però aquesta pel·lícula no es que sigui inversemblant, sino una fantasia romàntica plena de pornomisèria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario